* Dimecres, 3 d'octubre de 2012
TU ETS LA LLUM (Lax'n'Busto)
TU ETS LA LLUM (Lax'n'Busto)
Aquest grup de pop-rock català es formà el 1986 al Vendrell. Sabies que el seu primer cantant, en Premi Fortuny, va abandonar el grup per a ajudar a gent que no havia tingut la mateixa sort que ell? Se'n va anar a viure a Sierra Leone (el segon país més pobre del món) per a participar en projectes de solidaritat. De qui creus que parla la cançó?
Feia temps que de tu em parlaven,
però el meu cap a altres llocs estava,
pensaments de tu en tenia,
però estimar-te, jo no en sabia.
A poc a poc en tu jo vaig creure,
tot vaig deixar-ho per venir a veure´t
i ara sé que si et vull trobar sempre t´hauré de buscar.
I per què, així, tan difícil és la vida,el que em queda
la regalo, no m´importa.
Si tu volguessis
creuaria pel temps per estar amb tu,
abans de l´hora per sempre.
Tu ets la llum, tu ets el camí,
tu ets la fi del meu destí
i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar.
Sento el cor, el sento a dintre,
sento algú a dins meu que crida,
diu que segueixi encara que em senti feble.
Passaré per mar, terra i aire,
lluitaré sempre amb el diable,
tu només fes que tingui forces
i ni cent homes podran parar-me.
Si em dius que em posi al foc, jo em cremo;
si em dius que em tiri al pou, m´ofego;
si em dius “corre”, jo més depressa;
si em dius “calla”, escoltaré.
Tan sols parla, tan sols guia´m,
tan sols porta´m, tan sols digue´m
com buscar-te, com trobar-te.
Si tu volguessis
creuaria pel temps per estar amb tu,
abans de l´hora i per sempre.
Tu ets la llum, tu ets el camí,
tu ets la fi del meu destí,
quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar.
Sento el cor, el sento a dintre,
sento algú dins meu que crida,
diu que segueixi
encara que em senti feble.
Tant se val si d´un gra
se´m fa una muntanya, tant se val
el que hagi d´aguantar per tu;
no m´importa que hagi de deixar
la porta ben oberta, si és el que tu vols.
Tu ets la llum, tu ets el camí,
tu ets la fi del meu destí
i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar.
Sento el cor, el sento a dintre,
sento algú dins meu que crida,
diu que segueixi encara que em senti feble.
però el meu cap a altres llocs estava,
pensaments de tu en tenia,
però estimar-te, jo no en sabia.
A poc a poc en tu jo vaig creure,
tot vaig deixar-ho per venir a veure´t
i ara sé que si et vull trobar sempre t´hauré de buscar.
I per què, així, tan difícil és la vida,el que em queda
la regalo, no m´importa.
Si tu volguessis
creuaria pel temps per estar amb tu,
abans de l´hora per sempre.
Tu ets la llum, tu ets el camí,
tu ets la fi del meu destí
i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar.
Sento el cor, el sento a dintre,
sento algú a dins meu que crida,
diu que segueixi encara que em senti feble.
Passaré per mar, terra i aire,
lluitaré sempre amb el diable,
tu només fes que tingui forces
i ni cent homes podran parar-me.
Si em dius que em posi al foc, jo em cremo;
si em dius que em tiri al pou, m´ofego;
si em dius “corre”, jo més depressa;
si em dius “calla”, escoltaré.
Tan sols parla, tan sols guia´m,
tan sols porta´m, tan sols digue´m
com buscar-te, com trobar-te.
Si tu volguessis
creuaria pel temps per estar amb tu,
abans de l´hora i per sempre.
Tu ets la llum, tu ets el camí,
tu ets la fi del meu destí,
quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar.
Sento el cor, el sento a dintre,
sento algú dins meu que crida,
diu que segueixi
encara que em senti feble.
Tant se val si d´un gra
se´m fa una muntanya, tant se val
el que hagi d´aguantar per tu;
no m´importa que hagi de deixar
la porta ben oberta, si és el que tu vols.
Tu ets la llum, tu ets el camí,
tu ets la fi del meu destí
i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar.
Sento el cor, el sento a dintre,
sento algú dins meu que crida,
diu que segueixi encara que em senti feble.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada