* Dimecres, 20 de març de 2013
PARÀBOLA DEL FARISEU I EL PUBLICÀ

El publicà (cobrador d'impostos) ha pecat i cal que canviï. Déu acull sempre un cor penedit. Compte però amb el fariseu, perquè ell, presumint i sentint-se superior als altres, s'aparta de Déu, que és amor. 

Siguem doncs exigents amb nosaltres i obrem correctament, però sàpiguem no menysprear i perdonar els altres. "Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra!", deia Jesús.

Paràbola del fariseu i el publicà (Lc 18, 9-14)

A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola:

-Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicà.

»El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo."

»Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."

»Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.