Tot just entrat el novembre dediquem un dia a rememorar les persones que ja no es troben entre nosaltres. Però no només ho fem aquí, sinó que milions de persones arreu del món tenen una tradició semblant a Tots Sants per aquestes dates. I és que la tardor sempre s'ha considerat un canvi de cicle vital, i per això cal recordar els qui ja no hi són. Dia dels Morts, Tots Sants o Halloween, tot té el mateix origen: un acte de constricció abans de començar un nou any.
Hi han exemples de festivitats en aquesta època a tot el món, des dels maies fins a les civilitzacions més orientals. A Europa la cultura celta celebrava l'any nou en aquestes dates. Durant la celebració del Samhain (que en gaèlic vol dir "fi de l'estiu"), i que durava uns quants dies, en dedicaven un als esperits de les persones mortes que es deia el Dia dels Esperits. Durant aquesta jornada els esperits dels difunts tenien permís per abandonar el seu món i entrar en el nostre, i ho aprofitaven per reunir-se amb els familiars vius. Els celtes, que dominaven gran part d'Europa, usaven aquesta festivitat per recordar els éssers estimats desapareguts, i els feien menjar i també decoraven les cases per espantar els mals esperits. D'aquí es creu que sorgeixen les dues variants del Samhain: Tots Sants i Halloween.
Al segle IX, per recordar els difunts, el papa Gregori IV va fixar l'1 de novembre com a dia de Tots Sants anant a missa i beneint els cementiris.
A casa nostra tenim el costum la vigília de Tots Sants de menjar castanyes cuites, panellets dolços, fruita confitada i moniatos. Aquesta tradició es deu a què en aquesta vigília les campanes tocaven a morts durant tota la nit, i tothom del poble havia de participar en el repic de les campanes, i per això menjaven aquests aliments, que són altament energètics.
Per Tots Sants es fa palès el record als avantpassats.
Oració:
Déu pare omnipotent preguem per les ànimes de tots els nostres germans, familiars i amics que han partit d'aquest món, preguem pel seu descans etern i perquè brilli la llum en ells. Descanseu en pau.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada