El terme egoisme fa referència a l'amor excessiu i immoderat que una
persona sent sobre si mateixa i que li fa atendre desmesuradament el seu propi
interès. Per tant, l'egoista no s'interessa per l’ interès del proïsme i regeix
els seus actes d'acord a la seva absoluta conveniència.”
Ens
agrada que la primera persona sempre sigui el “jo”. No ho podem evitar. Mirem abans el que
ens interessa, el que ens convé, el que ens bé millor a nosaltres...Però i la resta? I el teu company del costat? Alguna vegada t’has
parat a pensar que la teva decisió pot afectar a l’altre?
Posem-nos en la pell dels altres, en la pell dels desfavorits, en la pell dels
que no tenen res i encara així somriuen, en la pell dels qui li falta un braç o
una cama, en la pell dels qui només compten amb dies o hores...Pot ser així ens
donarem compte de que el que ens passa a nosaltres, no és el pitjor. No és la
fi.
De que no tenim cap dret a dir “Odio la
meva vida”, perquè no tenim ni idea del que això significa. No tenim dret a dir
que els nostres problemes són els més grans, quan ni tan sols sabem el que és
un problema. No tenim dret a queixar-nos
de que la nostra roba està “passada de
moda”, perquè nosaltres no caminem despullats en mig de l’Àfrica.
Som afortunats, però sembla que tenim una bena
als ulls que ens impedeix veure la
realitat. I per això ens queixem. Per això som egoistes. Perquè els nostres problemes sempre
seran més importants, més grans i més horribles que els de la resta.
I que equivocats estem. Perquè...no tenim ni idea.
“Jo vull”
“Jo
no ho faria”
“Jo
arribaré”
Jo, jo, jo...Sempre és el mateix. No
avorreix?
“Tenim el poder de canviar el món, de
demostrar que la humanitat té salvació.
Doncs, si us plau, estimades “noves generacions”. Salveu-nos del
egoisme”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada