Poques
paraules s’utilitzen tant i amb sentits diferents com la paraula amistat.
Moltes vegades diem que és un amic i no és més que un conegut, el coneixem
perquè treballa en el mateix lloc, el nostre veí, ens trobem a carrer.
Altres
persones són las que trobem en les estones d’oci y no ens uneix res més, encara
que s’apropa més a l’amistat, crec que l’amistat és un altra cosa.
L'amistat
requereix cures i molta atenció. És possible tenir un veritable amic en els
temps que vivim? La resposta és sens dubte sí, però no cal oblidar que
l'amistat profunda implica el risc d'obrir-se a l'altre, de deixar que ens
conegui tal com realment som.
Jo
crec que hi ha tres paraules que defineixen molt bé la paraula amistat: en
primer lloc, l’afinitat. No hem de ser iguals, però si que tenen que haver
persones amb certes similituds. En
segon lloc, la capacitat per entregar-se. No és només donar allò que un té,
diners, temps... sinó, sobretot, donar-se a un mateix. En
tercer lloc, la confiança, és la capacitat per explicar coses íntimes, personals,
secrets... amb la seguretat de que no sortirà entre el meu amic i jo.
En
l’amistat és molt important el respecte, no parlar malament de ningù,
alegrar-se de que li vagin bé les coses al teu amic, i
donar-li suport i estar amb ell en els moments dolents.
L'amistat
pot patir enveja, debilitats, comentaris desafortunats o simplement, que les
persones és comencin a veure menys per diferents motius i això provoqui
distanciament.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada