20 N: ELS DRETS DELS INFANTS. 25N: NO-VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

20 de NOVEMBRE

Dia Universal dels Drets dels Infants

 El 20 de novembre és del dia universal dels Drets dels Infants. L’ONU celebra aquest dia el 20 de novembre, en commemoració a l’aprovació de la Declaració dels Drets del Nen l’any 1959 i de la Convenció sobre els Drets de l’Infant el 1989.

PER A LA PREGÀRIA DE CADA MATÍ:

Cançó per cantar i ballar!!!😍💪

AIXECA ELS BRAÇOS!

MOU EL COS!

MITJA VOLTA I DIGUES FORT

"ELS DRETS DELS INFANTS"!!!!

A l'escola, per celebrar aquest dia, estem preparant entre tots un mural sobre el que nosaltres entenem com a DRETS DELS INFANTS.

Avui , entre les 11 i les 12 del migdia, anireu baixant , davant del despatx dels Caps d'Estudis, 2 representants de cada classe. L'objectiu és penjar la imatge del DRET que heu treballat entre tota la classe, i també la paraula clau del vostre dret (EDUCACIÓ, SALUT, INTIMITAT, FAMÍLIA, JOC...).

I no oblideu seguir lliurant origamis!!!

25 de NOVEMBRE

DIA INTERNACIONAL DE LA NO-VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Malgrat que aquest any aquest dia cau en dissabte, no podem menys que recordar la importància de no baixar la guàrdia, d'estar sempre atents/es, per evitar qualsevol tipus de violència, però especialment envers aquells col·lectius més vulnerables, com és el de les noies, joves i dones en general.

Aquí us deixem un vídeo i algunes imatges-frases que us poden servir per reflexionar una mica sobre aquest tema. Que Santa Maria Micaela ens ajudi i ens guii; ella que va ser pionera en la lluita pels drets de les dones, lluitant contra tot tipus de violència contra elles.

PER UN MÓN MILLOR!!!

VÍDEO:  Para conmemorar este Día, tomando como referencia la canción de Rozalén "La puerta violeta". ( 3 : 19 )

Una niña triste en el espejo

me mira prudente y no quiere hablar.

Hay un monstruo gris en la cocina

que lo rompe todo, que no para de gritar.

Tengo una mano en el cuello 

que con sutileza me impide respirar.

Una venda me tapa los ojos;

puedo oler el miedo y se acerca...

Tengo un nudo en las cuerdas 

que ensucia mi voz al cantar.

Tengo una culpa que me aprieta,

se posa en mis hombros y me cuesta andar.

Pero, dibujé una puerta violeta en la pared,

y al entrar me liberé, 

como se despliega la vela de un barco.

Desperté en un prado verde, muy lejos de aquí

Corrí, grité, reí;

sé lo que no quiero. Ahora estoy a salvo.

Una flor que se marchita.

Un árbol que no crece porque no es su lugar.

Un castigo que se me impone.

Un verso que me tacha y me anula.

Tengo todo el cuerpo encadenado (uh, uh, uh),

las manos agrietadas, mil arrugas en la piel.

Las fantasmas hablan en la nuca.

Se reabre la herida y me sangra (uh, uh, uh).

Hay un jilguero en mi garganta que vuela con fuerza

Tengo la necesidad de girar la llave y no mirar atrás.

Así que dibujé una puerta violeta en la pared,

y al entrar me liberé, 

como se despliega la vela de un barco.

Desperté, en un prado verde muy lejos de aquí.

Corrí, grité, reí

Sé lo que no quiero, ahora estoy a salvo

Así que dibujé una puerta violeta en la pared (uh, uh, uh),

y al entrar me liberé, 

como se despliega la vela de un barco.

Aparecí en un prado verde muy lejos de aquí (uh, uh, uh).

Corrí, grité, reí (uh, uh, uh);

sé lo que no quiero, ahora estoy a salvo.