* Dimecres, 20 de febrer de 2013
LA CORDA

Un  escalador pujava tot sol una muntanya. Ja veia el cim quan es va fer de nit. Tot i que no s’hi veia, va decidir continuar endavant. Malauradament, va ensopegar i relliscar, i va començar a rodolar veloçment muntanya avall, fins que una forta estrebada el va aturar de cop: la corda que duia lligada a la cintura va impedir que caigués per un precipici. Després de calmar-se i trobar-se penjant d’una corda enmig de la negra nit, va començar a cridar desesperat:

 - Ajuda’m Déu meu! Ajuda’m, t’ho demano!

   - De sobte, va sentir una veu profunda i greu:

   - Què vols que faci?

   - Salva’m, Déu meu!

  - Realment creus que jo puc i vull salvar-te?

- Sí, ho crec, jo sé bé que tu ets el meu Pare i m'estimes.

   - Llavors, talla la corda que t’aguanta!

L’escalador no esperava aquella resposta. Com havia de tallar la corda si era la que impedia que caigués pel precipici! Segur que Déu no li havia parlat! Segur que per por s’ho havia imaginat. L’home es va agafar fort a la corda i es va disposar a passar allí la nit. Cada cop feia més fred...

Explica l’equip de rescat que van trobar penjat a un escalador congelat, mort de fred, agafat desesperadament a una corda...  A DOS METRES DEL TERRA!

 

Quaresma és temps per fer més gran la nostra fe; Per deixar-nos anar, confiadament. Aquests dies pensa quina "corda" a la que t'estàs aferrant et convé tallar!