SERGIO PAZ REFLEXIONA SOBRE L'AMISTAT

Poques paraules s’utilitzen tant i amb sentits diferents com la paraula amistat. Moltes vegades diem que és un amic i no és més que un conegut, el coneixem perquè treballa en el mateix lloc, el nostre veí, ens trobem a carrer.

Altres persones són las que trobem en les estones d’oci y no ens uneix res més, encara que s’apropa més a l’amistat, crec que l’amistat és un altra cosa.

L'amistat requereix cures i molta atenció. És possible tenir un veritable amic en els temps que vivim? La resposta és sens dubte sí, però no cal oblidar que l'amistat profunda implica el risc d'obrir-se a l'altre, de deixar que ens conegui tal com realment som.

Jo crec que hi ha tres paraules que defineixen molt bé la paraula amistat: en primer lloc, l’afinitat. No hem de ser iguals, però si que tenen que haver persones amb certes similituds. En segon lloc, la capacitat per entregar-se. No és només donar allò que un té, diners, temps... sinó, sobretot, donar-se a un mateix. En tercer lloc, la confiança, és la capacitat per explicar coses íntimes, personals, secrets... amb la seguretat de que no sortirà entre el meu amic i jo.

En l’amistat és molt important el respecte, no parlar malament de ningù, alegrar-se de que li vagin bé les coses al teu amic, i donar-li suport i estar amb ell en els moments dolents.

L'amistat pot patir enveja, debilitats, comentaris desafortunats o simplement, que les persones és comencin a veure menys per diferents motius i això provoqui distanciament.