-
Posa-me’n un exemple, mare. No
t’entenc gaire.
-
Mira, Mun. Imagina’t que portes
una motxilla vella i pesada, però no te’n vols despendre, perquè hi tens
afecte. Et pesa i t’incomoda, però és teva i hi estàs aferrada i no et deixa
caminar amb agilitat.
-
Si
-
Doncs, de vegades, això passa amb
els pensaments, amb els sentiments, amb els objectes, amb les persones. Ens hi
aferrem, no els deixem anar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada