Dimecres 29 de gener

SE SENTEN CRITS DES DE CASA

Tornant cap a casa, la Mar i la Mun passen per davant d’un portal i se sentien tota mena de crits. Sembla que hi ha una discussió molt forta. La Mun pregunta a la mare:

- Mare, què deu passar aquí dins?

- Sembla que estan força enfadats, Mun.

- I per això han de cridar?

- Aquest és l’error, però ens passa a tots. Tu, de vegades, també alces la veu a una amiga que t’ha fet una mala jugada i jo, alguns cops, m’enfado amb tu quan veig la teva habitació desendreçada i em poso a cridar.

- No m’agraden els crits, mare.

- A mi tampoc, filla.

- No sé per què tothom crida quan està enfadat.

- Perquè ens deixem anar. Però... per posar pau, cal deixar de cridar.

- I què més cal fer, mare?

- Cal escoltar les raons de l’altre, allò que li ha dolgut, com s’ha sentit, per què està trist o enfadat. És bo que es desfogui.

- Això pacifica l’altre?

- En part sí, però encara cal un altre pas: reconèixer el mal que se li ha fet i reconciliar-s’hi.

- I si no té raó?

- Aleshores, cal fer-li veure per què no té raó.

- Però de vegades costa d’admetre.

- És possible que no ho admeti. Nosaltres tampoc ho admetem tot, però hem de conviure junts i en pau.

- Ja.

- Et diré una cosa, Mun. Si una persona   en pau amb si mateixa, difícilment estarà en pau amb els altres.

- De veritat?

- Sí, perquè està neguitosa, si se sent culpable o està ressentida contra algú o contra el món, la relació amb els altres serà tensa i fàcilment saltaran guspires. La pau amb un mateix és decisiva per poder pacificar un petit entorn com pot ser una classe, una casa o un carrer. Allà on siguis, mira de posar-hi pau.

- És fàcil de dir, mare, però molt difícil de fer.

- Les grans coses sempre costen.

- De vegades hi ha nens i nens que es barallen al pati o a la sortida de l’escola. I, molt sovint, és per una ximpleria.

- No és cap novetat, això. Als patis d’escola sempre hi ha hagut baralles. La qüestió és: què fas, tu? Com reacciones quan això passa?

- Què vols dir?

- T’ho quedes mirant? Animes la baralla?

- No mare, de cap manera.

- Què fas, doncs?

- Depèn. Normalment, miro de trobar el mestre o un adult perquè hi posi pau, i després ho parlem a la classe.

- Ben fet, Mun.

- Amb això poso pau al món?

- No. El món és molt gran, però poses pau al teu petit món i, si tots posem pau al nostre voltant, el món es pacifica. 

Preguntes per reflexionar

 Què fas quan et trobes amb una baralla? I si tu n’ets el protagonista, com reacciones? 

Hi trobes una solució amb facilitat? Com pots evitar aquestes situacions?

Pensa una idea per contribuir a la pau en cadascun d’aquests tres entorns: la casa, l’escola i la colla d’amics i amigues.