CAMINEM JUNTS - CUIDEM ELS UNS DELS ALTRES

 CAMINEM ACOMPANYATS EN EL CAMÍ DE LA VIDA;

CUIDEM ELS UNS DELS ALTRES

Lectura del sant evangeli segons Sant Lluc (2,22-40):

Quan arribà el temps de la purificació, segons la llei de Moisès, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem, per tal de presentar-lo al Senyor, d'acord amb l'escrit en els llibres de la llei del Senyor: «Tot primogènit varó serà consagrat al Senyor», i per a entregar la ofrena, com diu la llei del Senyor: «un parell de tòrtores o dos coloms.» 

Vivia per aquella època a Jerusalem un home anomenat Simeó, home just i piadós. Havia rebut una promesa de part de Déu: que no moriria abans de veure al Messies del Senyor. Impulsat per l'Esperit, anà al temple.
Quan entraven amb el nen Jesús els seus pares per a cumplir  la llei, Simeó el prengué als seus braços i beneía a Déu dicient: «Ara, Senyor, segons la teva promesa, ja pots deixar al teu servent anar-se en pau. Perquè els meus ulls han vist al teu Salvador, a qui has presentat davant tots els pobles: llum per a il.luminar a les nacions i glòria del teu poble Israel.»

Els seus pares estaven admirats pel que es deia del nen.
Simeó els beneí, dient-li a Maria, la seva mare: «Mira, aquest està posat per a que molts a Israel caiguin i s'aixequin; I a tu, una espasa et traspassarà l'ànima.»

Hi havia també una profetisa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era una dona molt gran; de jove havía viscut set anys casada, i després vídua fins els vuitanta-quatre; no s'apartava del temple ni de nit ni de dia, servint a Déu amb dejuni i pregària. Apropant-se en aquell moment, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tothom aquells que esperaven l'alliberament de Jerusalem. 

I, quan es complí tot el que prescribia la llei del Senyor, es tornaren a Galilea, a la seva ciutat de Natzareth. El nen anava creixent i fent-se fort, i guanyava en sabiduria; i la gràcia de Déu l'acompanyava.

Paraula del Senyor. 

Lloança a Vós, oh Crist.

PER A IMPRIMIR I PINTAR

VÍDEO-CANÇÓ : "CUIDA'T!  CUIDA'M!" 

(Reflejos de luz) (3 : 26)

"CUIDAR exercitant la paciència,

generant esperança

i en corresponsabilitat;

des del do d' un mateix".

( Sant Agustí )

PER A PRIMÀRIA I E.S.O.

"Cuerdas" , Curtmetratge sobre la inclusió , l'amistat, l'amor i la cura dels altres.

(10:52)

És impossible no emocionar-se amb la història de la Maria i el Nicolàs, dos nens amb vides que s'entrellacen per una molt bona raó:

"Cuerdas" és una història de dos grans amics, però també és una història d' inclusió, de respecte o inclús d' amor i vocació. El curtometratge de Pedro Solís García, guanyador del premi Goya 2014 en la categoria de “Millor curtometratge d' animació espanyol”, comença a l' Orfelinat Provincial després d'acollir a un nou estudiant: Nicolás Solís, un nen amb paràlisis cerebral. Tots a l' escola parlen d'ell com a algú “especial”.

Tot i així, per a una alumna anomenada Maria, ell és només un nen que necessita una mà amiga. Malgrat que les seves companyes pensen que és “rara”, des de que el Nicolàs arriba, la Maria s' apropa a ell i troba la manera d' integrar-lo en els seus jocs unint la seva mà a la d'ell amb una corda.

                                                                                    

Gràcies a ella i a la seva estratègia, el Nico, immòbil a la seva cadira, aprèn a jugar a futbol, a moure els seus braços, a saltar la corda e inclús, a convertir-se en pirata.

L' entrega i el carinyo de la Maria el fan somriure més d' una vegada i durant uns dies, la feina d'aquesta nena també aporta enormement al seu estat de salut. Un dia, el Nico no se sent gaire bé i no aconsegueix sortir al pati amb la seva nova amiga. Aleshores ella, un cop més, se les arregla per tal de fer-lo sentir millor… aquest cop, ballant amb ell.

Caminant pels passadissos de l' escola, la Maria troba la cadira del Nico buida, amb la corda que ella utilitzava per a jugar amb ell.

Il·lusionada, imagina que el Nico havia deixat allà la seva cadira gràcies a l'entrenament de la seva millor amiga. Però les coses no són com semblen i de forma inesperada, s'assabenta que el Nico no ha pogut superar la malaltia. Destrossada, la Maria no pot evitar les llàgrimes, pren la corda i la uneix al seu canell, com feia quan  estaven junts.

El curt acaba 20 anys després d'aquest episodi, amb l' escena d' una professora de matemàtiques entrant a l'aula d' un Centre d' Educació Especial.

Aquest centre era abans l' orfelinat, i la professora que està entrant a l'aula és la Maria, qui  encara conserva aquella corda, des del dia que el Nico va morir.  La Maria va marcar la vida del seu amic, però  el Nico també marcà la vida d'ella; la seva amistat amb el Nico va fer que la nena, quan es va fer gran, dediqués la seva vida a altres estudiants amb necessitats especials. Gràcies a ell, la Maria va trobar la seva vocació i va créixer per a convertir-se en una professional, que com molts mestres arreu del món, canvien vides a diari.

 

PER A TOTES LES EDATS

"L'ERIÇÓ",  CURTMETRATGE ANIMAT SOBRE L'AMISTAT, L'EMPATIA, LES DIFERÈNCIES I LA INCLUSIÓ

L' Eriçó és nou a l'escola i el seu primer dia no és gens fàcil. Malgrat que una de les seves companyes el rep amb una salutació i un somriure, altres animals de la classe decideixen moure els seus llocs per a allunyar-se una mica d'ell. En el bus escolar, les coses no són molt diferents… Eriçó intenta trobar un lloc per seure. Malauradament, no tindrà èxit.

Però no tots els estudiants són tan intolerants amb ell. A l'hora del pati, alguns d'ells volen integrar-lo en el seu joc i li llencen una pilota de futbol... Una vegada més, les coses no resulten del tot bé. La pilota es desinfla perquè l'Eriçó té un gran problema: les seves espines.

Trobaran una manera de poder jugar tots junts?

I vosaltres, com solucioneu les vostres diferències?

Cuideu entre tots que ningú es quedi sol/a?

Com ho feu?

"L'ERIÇÓ",  CURTMETRATGE ANIMAT SOBRE L'AMISTAT, L'EMPATIA, LES DIFERÈNCIES I LA INCLUSIÓ  ( 1:37)