La Castanyada, una tradició que va més enllà de la castanya
La Castanyada i Tots Sants rubriquen que l’estiu s’ha esvaït definitivament. La terra, que ja ha llevat fruit, espera la sembra que fructificarà l’any vinent; els arbres perden les fulles després de tenyir-les de tonalitats diverses; i el fred comença a fer-se notar, després del bon temps.
Si hi pensem bé, no fa estrany que sigui per aquestes dates que, des
de temps immemorials, la gent recordi els qui ja no hi són.
La festa de Tots Sants fou instituïda el segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el Panteó romà, projectat per l’emperador Adrià
i dedicat a les divinitats romanes, el consagrà a la Mare de Déu i als
màrtirs del cristianisme. Segles més tard, l’Església va instituir la
pràctica de recordar tots els difunts.
Els orígens d’aquesta festivitat van íntimament lligats al dia de Tot Sants. Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. Les
castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una
cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori. Avui dia es manté la tradició!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada