* Dijous, 21 de febrer de 2013
LES MANS

Explica una llegenda que fa molts anys vivien tres princeses en un palau reial. Un dia van començar a preguntar-se quina de les tres tenia les mans més boniques. L'Elena, que s’havia tenyit els dits de vermell agafant unes maduixes, assegurava que les més boniques eren les seves. L'Antonieta no tenia cap dubte que eren les seves, perquè havien quedat impregnades del perfum de les roses. La Joana havia ficat els dits en un llac cristal·lí i les gotes d’aigua brillaven com a diamants. També ella estava convençuda de que les seves mans eren les més boniques.

Llavors va arribar una noia necessitada que els va demanar almoina. Les princeses en veure el seu aspecte miserable, van posar cara de fàstic i van anar-se’n. La captaire va anar a demanar a una cabana allà a prop, i una dona, de mans brutes per la feina,  li va donar pa.

Diu la llegenda, que la indigent es va transformar en un àngel que va anar a veure les princeses i els va dir:

  - Les mans més boniques són aquelles que estan disposades a ajudar als altres.

  Quaresma és temps de posar-nos macos... per dins! Ser miserable no és ser pobre, és ser vil i mesquí.