* Dimarts, 19 de febrer de 2013
ELS CLAUS 

Hi havia una vegada un noi que tenia molt mal caràcter i sempre estava enfadat. Un dia, el seu pare li va regalar una bossa de claus i li va dir que cada cop que perdés la paciència, en clavés un darrere de la porta.

El primer dia, el xicot va clavar 37 claus i un nombre semblant els dies següents. De mica en mica, a mesura que passaven les setmanes, el jove va anar aprenent a controlar el seu caràcter, perquè va veure que era més fàcil dominar el seu mal geni que anar clavant claus darrere la porta.

Va arribar per fi  el dia en que no va perdre els estreps ni una sola vegada i no va haver de clavar cap clau darrere de la porta. Quan ho va explicar feliç al seu pare, aquest li va dir que, en endavant, cada dia que aconseguís controlar-se completament, arranqués un dels claus que havia col·locat els dies anteriors darrere la porta.

Van anar passant els dies i el jove va poder finalment anunciar al seu pare que ja no quedaven claus per retirar de la porta.

  El seu pare el va agafar de la mà, el va dur fins la porta i li va dir: 

  - T’has esforçat molt durament, fill meu, per controlar el teu caràcter. Et felicito. Però mira tots aquests forats a la porta. Ja mai més serà la mateixa. Cada vegada que perds la paciència i tractes algú malament, deixis cicatrius a la seva ànima, exactament com les que veus a la porta. És veritat que pots ofendre algú i després retirar el que has dit i fins i tot disculpar-te, però la cicatriu queda a l’ànima.

Quaresma no és només temps de demanar perdó, és, sobretot, temps per practicar el control o domini d'un mateix. No esperem a que la porta quedi feta un nyap!